Tres bones pràctiques educatives

Al llarg d’aquesta setmana, a l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa estem treballant el concepte de bones pràctiques educatives. Perquè ens familiaritzem amb el tema i entenguem millor què és una bona pràctica educativa, ens han passat un llistat només de bones pràctiques. De totes elles   n’hem d’escollir tres, i les que he elegit jo són aquestes:

• Juguem amb magranes (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/cucafera/cucafera.htm)
• Descobrint la carabassa (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/solsolet/index.html)
• Materials d’experimentació (http://www.xtec.cat/~ccols/intercan/gava/experiments.htm)

Com veureu, l’experimentació i la descoberta hi són presents en els tres exemples. Per què? Doncs perquè he trobat adient establir un criteri de selecció, donat que la resta d’exemples també representen bones pràctiques. Observant les imatges, m’he adonat que l’experimentació, al igual que el joc són els eixos de l’aprenentatge dels infants i per a mi, les imatges que trobam en aquestes enllaços il·lustren aquest procés.

A Juguem amb magranes i a Materials d’experimentació, els infants descobreixen les possibilitats de joc que ofereixen aliments com la magrana, la farina i l’arròs al combinar-los amb estris quotidians mitjançant les safates  d’experimentació i a Descobrint la carabassa veiem com un nadó que tot just es manté assegut, amb esforç i persistència és capaç d’aconseguir explorar la carabassa per ell mateix. En petit grup, en parella o tot sol, l’infant descobreix el món que l’envolta i ens demostra que quan alguna cosa és del seu interès pot passar-s’hi hores jugant. Per aquest motiu, resulta indispensable partir de les necessitats dels infants, dels seus interessos. Així com també cal que el docent tengui en compte l’espai i el temps (una presentació cuidada estèticament, una distribució del material atractiva, unes condicions ambientals adequades, etc.) i els agrupaments dels infants. Tot plegat contribuirà a una millora dels aprenentatges.

Descobrir és conèixer alguna cosa que no es coneix. Conèixer és més que mirar i observar, implica un procés. Per conèixer necessitam tenir una experiència pròpia. Per aquest motiu, el currículum de 2008 recull que l’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.

Per a mi, les mestres i els mestres que han fet possible aquestes tres ocasions de joc i descoberta, veuen l’infant com un petit investigador ple d’una curiositat que es tradueix en ganes d’explorar el seu entorn més proper, en ganes de manipular objectes que ja coneix i que li són familiars però que mai ha pogut experimentar. Una descoberta que no sols quedarà a l’escola sinó que podrà tenir continuïtat a casa. Donat així, continuïtat als seus aprenentatges.

*Justificació de les competències-etiquetes: penso que he treballat la competència 4.1 identificar els marcs teòrics que justifiquen les bones pràctiques analitzades; la competència 1.1 perquè per resoldre la tasca he hagut de cerca i accedir a dades i recursos existents, i finalment la competència 1.4 perquè he arribat a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la teoria i la pràctica.