Qualsevol
intervenció i/o conducta que hom realitza està construïda i determinada pel
conjunt de coneixements, de sabers, de maneres de fer, de valors i de creences.
Podem definir creença com l’acte i el fet de creure, com una valoració
subjectiva que hom fa d’un mateix, dels altres o del món que l’envolta. Creença engloba els mots creure i
subjectivitat. Nespor (1987) parlava de creences com a veritats amb molt valor
afectiu, que segons Brown i Cooney (1982) són el major determinant del
comportament. Al igual que Nespor, Brown i Cooney, la majoria d’autors pensen
que les creences inclouen una important càrrega afectiva i que estan
relacionades amb els aprenentatges, les preferències i les línies d’acció.
Les intervencions
realitzades en l’àmbit educatiu pels professionals de l’educació no en queden
exemptes. És a dir, que les creences i els aprenentatges del mestre o de la
mestra condicionen les seves actuacions. Per tant, si volem comprendre perquè
actuen d’una manera i no d’una altra, haurem de conèixer quines són les seves
creences i en quins fonaments teòrics es basen. Perquè ens entenguem, haurem
d’esbrinar quina opinió té sobre el sistema educatiu, quina imatge de l’infant
té, si creu en una jerarquia de les matèries escolars, entre d’altres.
