Les creences determinen la intervenció docent?

Qualsevol intervenció i/o conducta que hom realitza està construïda i determinada pel conjunt de coneixements, de sabers, de maneres de fer, de valors i de creences. Podem definir creença com l’acte i el fet de creure, com una valoració subjectiva que hom fa d’un mateix, dels altres o del món que l’envolta.  Creença engloba els mots creure i subjectivitat. Nespor (1987) parlava de creences com a veritats amb molt valor afectiu, que segons Brown i Cooney (1982) són el major determinant del comportament. Al igual que Nespor, Brown i Cooney, la majoria d’autors pensen que les creences inclouen una important càrrega afectiva i que estan relacionades amb els aprenentatges, les preferències i les línies d’acció.

Les intervencions realitzades en l’àmbit educatiu pels professionals de l’educació no en queden exemptes. És a dir, que les creences i els aprenentatges del mestre o de la mestra condicionen les seves actuacions. Per tant, si volem comprendre perquè actuen d’una manera i no d’una altra, haurem de conèixer quines són les seves creences i en quins fonaments teòrics es basen. Perquè ens entenguem, haurem d’esbrinar quina opinió té sobre el sistema educatiu, quina imatge de l’infant té, si creu en una jerarquia de les matèries escolars, entre d’altres.

Un cop definit el concepte, passarem a analitzar la intervenció docent descrita a l’entrada “La pasta de sal negra” (publicada el dimarts 5 de març de 2013) partint de la premissa que tot docent té unes creences interioritzades. Penso que l'educadore creu ferventment que els infants tenen uns aprenentatges previs que cal aprofitar i que el diàleg és el mitjà més òptim per extreure’ls aquests coneixements. Diria que considera indispensable confiar en les capacitats i en les habilitats dels infants, d’aquí que cregui necessari fer partíceps als infants durant tota l’activitat i presentar el material abans de començar. A més, la mestra creu que l’aprenentatge serà més significatiu si relaciona els continguts de l’activitat amb la vida quotidiana dels infants, creient adient no anticipar-se i escoltar les opinions dels alumnes.

Des del meu punt de vista, la intervenció de l'educadora està condicionada per un conjunt de creences fonamentades en la teoria constructivista. En primer lloc, perquè veu a l’infant com l’agent actiu del procés d’ensenyament-aprenentatge i com el protagonista del seu propi procés. En segon lloc, perquè considera que l’aprenentatge esdevendrà significatiu si es tenen en compte els coneixements dels infants, les seves capacitats, els seus interessos i si es relaciona amb la seva realitat pròxima. I en tercer lloc, perquè situa el diàleg i l’experimentació com a eixos vertebradors de la situació, és a dir, l’intercanvi de coneixements i d’opinions estretes de la pròpia experiència ajuda a l’infant a formar-ne de nous i/o a modificar els que ja tenia.

Com ja vaig dir en el seu moment, estic d’acord amb les creences de l'educadora, així valor positivament la seva intervenció. «Penso que il·lustra a la perfecció com aprofitar els coneixements dels infants, com mitjançant un bon diàleg podrem extreure’ls una informació que potser per si sols no saben com comunicar. Així com també penso que és molt important oferir als infants la possibilitat de participar en tot el procés d’elaboració (en aquest cas de la pasta de sal) i no convidar-los a manipular el resultat final.» Pot ser aquesta avaluació sigui tan positiva com a resultat de les meves creences, de la manca d’experiència com a docent o perquè dels diferents models que puc observar, per a mi aquesta ha estat una bona intervenció.

Per resoldre els meus dubtes i ajudar a l'educadora a reflexionar sobre la seva pràctica docent, podríem plantejar-li algunes qüestions:

•        Quina imatge d’infant tens?
•        Penses que les teves creences influeixen en la teva relació amb els infants?
•        Quina fonamentació teòrica, quins coneixements teòrics trobam darrera aquestes creences?
•      L’educació que vas rebre/que rebs ha condicionat la teva manera de pensar i d’actuar com a docent?
•       Penses que la teva intervenció en aquesta situació ha estat adequada?
•       Modificaries la teva actuació després d’aquesta reflexió?

*Justificació de les competències-etiquetes: penso que en primer lloc treballo la competència 2.2 perquè he identificat les meves creences i les de la mestra, i les he comparades. També treballo la competència 4.1 al identificar els marcs teòrics que justifiquen la pràctica docent analitzada, i al dur a terme la recerca de dades per resoldre l’activitat, treballo la competència 1.1.