L'experimentació i l'exploració a totes les etapes

L'entrada d'avui està relacionada amb l'entrada Tres bones pràctiques educatives. A l'entrada de dia 16/04/13 analitzava i reflexionava tres bones pràctiques educatives concretes, però encara no tenia gaire clar el concepte ni els aspectes que engloba una bona pràctica. Després de profunditzar-hi mitjançant la comparació amb altres centres i amb la teoria donada a classe, juntament amb una companya, hem decidit compartir amb vosaltres una pràctica que té lloc al centre realitzam les pràctiques i que per a nosaltres és una possible bona pràctica: l'experimentació i l'exploració a totes les etapes.

A l’escoleta Huialfàs de Sa Pobla es dóna molta d’importància a l’experimentació, l’exploració, la descoberta, la investigació... Per aquest motiu, sovint es treballa amb la panera dels tresors, el joc heurístic i les safates d’experimentació, i els dies que es realitzen, aquestes  es converteixen generalment en les activitats principals del dia. D’aquesta manera, es pot comprovar la importància que adquireixen l’experimentació i exploració dins la jornada de l’escoleta. Les activitats comencen aproximadament a les 9:45 i tenen una durada d’uns trenta minuts aproximadament, durada que varia en funció de l’interés dels infants.

Els nadons (de quatre a cinc infants per aula) treballen amb la panera dels tresors a la seva aula, al menys una vegada a la setmana. L’activitat consisteix en l’exploració d’objectes un per un; els objectes que hi trobem són objectes de la vida quotidiana, és a dir, objectes de fusta, de tela, de metall, que pesin poc o molt, que facin una olor especial... Hi ha varietat de materials per provocar noves experiències. L’activitat es realitza en un trispol confortable i amb l’adult present per tal de donar seguretat als infants. Amb la panera dels tresors, es cerca que els nadons tinguin accés a objectes per tal de fomentar la seva exploració a través del progressiu domini de la coordinació ull-mà-boca.

Els infants d’1-2 anys (de dotze a tretze infants per aula), treballen tant amb el joc heurístic com amb les safates d’experimentació, un cop a la setmana. El joc heurísic es duu a terme a l’aula dels infants i consisteix en l’exploració d’objectes en combinació i classificació. D’aquesta manera, l’escenari es monta a la mateixa aula mentre els infants realitzen una altra activitat o tasca, d’aquesta manera es sorprenen quan ho veuen. En relació al rol de l’adult, comentar que aquest sempre està present, atent i disponible per a qualsevol dificultat o conflicte que pugui sorgir. Els infants col·laboren en la recollida del material que s’ha emprat per fer l’activitat; l’adult simplement orienta verbalment als infants, per exemple: “Al costat de la cadira vermella hi ha dos pots de metall, els pots dur?”.

Tant els infants d’1-2 com els de 2-3 anys (de catorze a quinze infants per aula) treballen amb les safates d’experimentació, una vegada a la setmana. Es tracta de l’experimentació a partir de materials no estructurats i de la natura; és a dir, els infants experimenten lliurement amb els materials que l’adult ha sel·leccionat. Hi ha dies que el material ofert és continu (farina, sal...), d’altres, el material és discontinu (ciurons, xampinyons...) i alguns dies es treballa combinant materials continus i discontinus. A més d’aquests materials, sempre s’ofereixen als infants objectes mediadors, és a dir, pots, embuts, coladors, estris de cuina... L’activitat sempre es divideix en quatre fases: preparació, entrada i presentació, joc i recollida.

Les safates d’experimentació es treballen a l’aula groga de l’escoleta que és una aula específica emprada només per a experimentar. Es tracta d’una aula molt àmplia amb dues taules; cada taula té quatre forats on es col·loquen les safates de plàstic amb els materials. A l’aula hi ha una prestatgeria on es guarden els materials i els objectes mediadors que s’empren per a les safates. És una aula que es caracteritza per tenir molt de llum natural, ja que dues de les parets estan fetes de vidrieres.

Els objectius que es preten assolir a través d'aquestes propostes per a l'exploració i l'experimentació podríem dir que són els següents:

• Gaudir de la part lúdica i expressiva de l’exploració i l’experimentació.
• Fomentar la motivació i la implicació.
• Explorar objectes en combinació i classificació.
• Desenvolupar actituds i accions relacionades amb la recerca: comprovacions, hipòtesis sobre els resultats de les accions...
• Proporcionar als nadons accés a objectes per tal de fomentar la seva exploració a través del progressiu domini de la coordinació ull-mà-boca.
• Experimentar a partir de materials no estructurats i de la natura.
• Preprar una activitat oberta on tots els infants han de tenir cabuda.
• Oferir seguretat i benestar als infants.
• Possibilitar el desenvolupament de l’autonomia i augmentar l’autoestima dels infants.
• Possibilitar situacions de relació a través del material i de la seva disposició en l’espai.

Per tant, en funció dels objectius esmentats, pensem que les mestres de l’escoleta Huilfàs fan possible aquestes ocasions de joc de descoberta, d’exploració i d’experimentació perquè veuen a l’infant com un petit investigador ple de curiositat que es tradueix en ganes d’explorar el seu entorn més proper, en ganes de manipular objectes que ja coneix i que li són familiars però que mai ha pogut experimentar.

Descobrir és conèixer alguna cosa que no es coneix. Conèixer és més que mirar i observar, és a dir, implica un procés. Per conèixer necessitam tenir una experiència pròpia. Per aquest motiu, el currículum de 2008 recull que l’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants.

En petit grup, en parella o tot sol, l’infant descobreix el món que l’envolta i ens demostra que quan alguna cosa és del seu interès pot passar-s’hi hores jugant. Per aquest motiu, resulta indispensable partir de les necessitats dels infants, dels seus interessos. Així com també cal que el docent tengui en compte l’espai i el temps (una presentació cuidada estèticament, una distribució del material atractiva, unes condicions ambientals adequades, etc.) i els agrupaments dels infants. Tot plegat contribuirà a una millora dels aprenentatges.

Veim com es treballa l’autonomia, la presa de decisions, com es respecta la llibertat d’elecció i el ritme de cada infant... Per tant, podem dir que aquesta pràctica es fonamenta en la teoria constructivista. Segons el pensament constructivista perquè l’aprenentatge sigui significatiu cal que en primer lloc parteixi dels interessos de l’infant, i en segon lloc l’aprenentatge ha de sorgir del procés d’experimentació propi de l’infant. Els aprenentatges es construeixen a partir de l’activitat, de l’acció que hom realitza i en la qual intervenen la manera de ser, de pensar i d’interpretar l’entorn. No hi ha dos infants iguals, per tant, tampoc hi ha dos aprenentatges iguals.

Arribats a aquest punt toca fer-se preguntes que convidin a la reflexió i en conseqüència, a la millora de la pràctica descrita. Per aquest motiu, després d’haver observat de primera mà diverses sessions de safates d’experimentació i de joc heurístic, s’han comparat les nostres observacions amb la teoria donada a les assignatures d’Estratègies d’Intervenció (I i II). De la comparació han sorgit aquests interrogants:

• Si es dóna tanta importància a l’experimentació, per què només es treballa una vegada a la setmana?
• Per què les educadores no prenen notes de camp que complementin les fotografies i permetin avaluar la sessió?
• Com avaluen les sessions les educadores?
• Per què situar les safates d’experimentació en una aula específica?
• Per què l’aula de les safates presenta un ambient fred i pobre?
• Per què la presentació del material no varia d’una sessió a l’altre?

Al realitzar aquest llistat de dubtes, ens hem adonat que aquesta pràctica milloraria si les educadores tenguessin present que cal condicionar l’espai per oferir major seguretat i benestar als infants, i que la presentació del material no ha d’estar feta al atzar sinó que ha de seguir uns objectius educatius i uns criteris estètics. Les educadores han de ser conscients que l’espai condiciona les accions, i per tant, necessiten crear un espai que convidi a quedar-s’hi, que faci sentir còmode a l’infant i que li ofereixi un ampli ventall d’ocasions de joc. Un altre punt a millorar és l’avaluació de les sessions. Pel que hem observat, durant les sessions les educadores realitzen fotografies durant els primers quinze minuts i després observen. Pensem que el registre fotogràfic no és suficient i menys encara si només es fa durant una part de la sessió. El més adient seria fer fotografies al llarg de la sessió i anotar breus notes de camp que ajudin a la reflexió posterior. D’aquesta manera a més de millorar l’avaluació dels infants, les mestres podrien avaluar la sessió i la seva intervenció docent, per tal de millorar de cara a les següents sessions.

No obstant, malgrat els interrogants i els aspectes que podrien i/o haurien de ser millorats, aquesta pràctica atorga satisfacció i valor al centre. Tant és així que s’ha convertit en l’eix del PEC i en l’emblema de l’escoleta. L’equip de professionals de l’escoleta sembla molt content en aquest aspecte i no té cap tipus de problema en mostrar com es treballa l’experimentació a l’escoleta. Això ens demostra que les educadores estan convençudes que la feina que fan és adequada i per això no l’amaguen sinó que la treuen a la llum perquè tota la comunitat la pugui veure.

Què en pensau vosaltres?

*Justificació de les competències-etiquetes: penso que he treballat la competència 4.1 al identificar els marcs teòrics que justifiquen la pràctica de centre analitzada, i les competències 3.1 i 2.5 perquè he proposat interrogants i dilemes que conviden a reflexionar sobre el funcionament del centre.