Perquè el camí s'acaba... i toca reflexionar!

Benvolguts lectors i lectores, l’entrada d’avui serà la darrera relacionada amb l’assignatura de Reflexió i Innovació educativa, i en conseqüència de moment també serà la darrera publicació on reflexioni sobre el meu procés d’aprenentatge. Per tant, a l’entrada d’avui, parlaré sobre el que ha suposat per a mi la creació d’aquest Estoig de mestra i la seva implicació en el desenvolupament de les meves competències.

Pel que fa al blog (o bloc), mai m’havia passat pel cap crear-ne un de propi. Per què tenir maldecaps a l’hora de publicar? No tenc prou feines ja?... Aquestes eren unes de les preguntes que em feien fer enrere. Però amb l’assignatura de Reflexió no m’ha quedat altre remei que fer-ne un i n’estic molt contenta i orgullosa del resultat. El camí per obtenir el blog definitiu ha estat llarg i ple d’actualitzacions, modificacions, i més actualitzacions. L’hi he dedicat més hores de les que recordo, me enfadat amb mi mateixa per dedicar-hi tant de temps. Però jo penso que les coses, o es fan bé o no es fan.

La creació i el manteniment del blog m’ha servit per adonar-me que en qüestió de noves tecnologies sóc més hàbil del que em pensava. El dia que vaig saber que havíem de crear un blog, em va invadir una sensació de pànic, però a mesura que investigava les aplicacions i realitzava les entrades, he tingut la sensació que era jo qui dominava la situació.

Al emprar el blog com a eina educativa, per a l’aprenentatge, la reflexió i l’autoavaluació, m’ha servit per conèixer-me millor. És a dir, per conèixer millor el meu bagatge, quines influències determinen les meves creences, com actuo dins l’aula... i després d’analitzar-me a mi, he pogut observar amb una mirada més crítica i justificada la realitat viscuda al centre on he fet les pràctiques. Gràcies al blog, he pogut analitzar sense jutjar. Així com també hem pogut compartir amb els companys les nostres experiències.

D’altra banda, pel que fa a les competències, gràcies al núvol d’etiquetes que surt al blog, he pres consciència d’on sóc, del que tenc i he treballat i del que he de treballar. Mirant el núvol, veig que en general he treballat gairebé totes les competències de l’assignatura. Des de reflexionar sobre el meu propi procés d’aprenentatge, analitzant si sóc autònoma, quines creences tenc o com puc millorar; passant per analitzar el centre on he fet les pràctiques i les intervencions de les educadores; amb la intenció de contrastar la pràctica amb la teoria; fins arribar a fer una reflexió sobre el projecte de millora duit a terme al centre per nosaltres, les practicants.

Com he dit abans, he treballat quasi totes les competències propostes, unes més que altres. Però penso que totes elles estan interrelacionades, es complementen, i per tant no crec que la balança s’inclina més cap a un costat sinó que aquesta està equilibrada.

Donat que no m’agrada ser repetitiva ni estèndrem quan he dit el que pensava, donaré per acabada aquesta entrada i per tancat el blog. Espero no oblidar-me del blog i aprofitar-lo per compartir amb vosaltres pensaments, reflexions i curiositats del món de l’educació o què afecten a l’educació. Penso que avui en dia, si nosaltres, els qui començam en aquest viatge com a mestres no defensam l’educació i la nostra feina, no ho farà ningú més!

Gràcies a tots i a totes per acompanyar-me en el meu viatge dins l’Estoig de mestra!